Les comparacions son inevitables, i no podia parar de comparar-lo amb el magnífic Tomorrow and tomorrow and tomorrow-- i és clar, surt perdent. La Gabrielle Zevin té un estil d'escriptura molt particular i es veu que l'ha anat refinat al llarg dels anys començant amb Elsewhere fins a arribar a la genialitat que és Tomorrow. Fins a la meitat del llibre, no saps cap on vas i, quan et penses que saps la direcció final, sempre et sorpren. M'ha agradat, m'ha deprimit i m'ha fet pensar a parts iguals.